Fa estona que hi ha una nena, ja no tan petita, que no vol que entrin els pallassos a la seva habitació. Evidentment, respectem totalment aquesta decisió i no hi entrem. Saludem, demanem permís, i quan no ens volen, partim alegrement, acceptem el «no» com una part super mega important de la nostra tasca.
L’altre dia ens vam colar dins l’habitació d’aquesta nena no tan petita amb un pretext senzill, lleuger i breu: ajuda i consell per a fer una altra actuació a una altra habitació d’una nena més petita.
Com que ella coneixia l’altra nena, ens va ajudar amb la seva opinió, li vam treure un somriure i ens va omplir els cors.
Des de llavors, hem entrat alguna vegada més, breument, gaudint de compartir somriures de bona gana. És preciós veure i compartir aquests somriures.
Gràcies.
Supervisora Botiquina 🤡
