El mes de maig va ser molt intens i l’ha marcat, sense cap dubte, el comiat del nostre estimat R.
El primer dia que vaig començar aquesta meravellosa aventura que és ser pallasso d’hospital de Sonrisa Médica el vaig conèixer.
Tenia 2 anys i estava a punt de complir-ne 3. Han estat gairebé 30 anys d’actuacions per ell.
Hem compartit moments inenarrables, hem passat junts per totes les emocions possibles i això no ens ho prendrà ningú.
Ara queda el record de tot el viscut, però també un buit enorme que mai podré omplir del tot. En la seva memòria hem engegat un nou Programa a Sonrisa Médica: un Programa d’atenció domiciliària per a nins i nines amb patologies cròniques i cures pal·liatives.
Potser no és molt, però ens ajudarà a que perduri el seu record i la petjada que ha deixat a cadascun de nosaltres, els pallassos i les pallasses d’hospital.
Dono gràcies a la vida per haver-me permès cantar-li les seves cançons preferides hores abans de deixar aquesta vida, i recordaré sempre que, amb un fil de veu, encara es va animar a cantar-les amb nosaltres.
Agraeixo també la companyia i el suport del Professor SinTesis en aquests moments tan delicats, emotius i especials.
Aspirino 🤡
