Aquesta historieta la escric per recordar-me sempre de la C., una nina preciosa que he conegut a quiròfan, riallera, simpàtica, intel·ligent i amb un sentit de l’humor enorme.
Us explico: Aspirino i Ventolina són a quiròfan de l’Hospital Universitari de Son Espases i com hi ha un nin al bloc D i una nina al bloc F es divideixen (això vol dir que un va a un bloc i l’altre a l’altre, no pas que fan com els números i les matemàtiques).
Ventolina rep la nina que ve acompanyada del seu pare. Ventolina es presenta i la nina de seguida somriu i de seguida una proposta de joc i més rialles, saludam al pacient invisible del costat, i guan les llums de sala cauen les agaf del terra i les llenç enfora.
La nina avisa a na Vento quan la pared es mou per a que l’aguanti, i pega crits i rialles quan veu que Vento corre a aguantar amb els seus súper poders les parets de l’hospital.
S’ha de beure un xarop i no vol (no m’extranya, quin fàstic), així que el moment és delicat, i com és delicat na Ventolina també s’enfada i amb s’uke comença a pegar a sa camilla d’enfront, sa nina riu, la camilla no en té culpa, però quan més rep més riu sa nina i entre riure i riure el xarop ja és dins la boca de la nina.
Els jocs van ser molts i variats i també l’acompanyàrem a la pedra, ja amb n’Aspirino inclòs. No sé quina és la raó per la qual de vegades ens enamorem d’alguns nins, a mi m’ha passat amb C. Quan ja no sóc Ventolina penso en ella al llarg del dia.
Tan de bò l’operació li hagi anat genial, somric, quin confit de nina, haver-la conegut ha estat un regal i haver compartit un món imaginat un altre regal.
Valentina Ventolina 🤡
