Un dia ens van dibuixar
(a na Botiquina i a mi)
i jo em vaig emocionar,
vaig riure, vaig plorar,
perquè ens van dibuixar,
quina artista, quina nina,
tan dolça com una endrina.
Ara queda una obra d’art
(perquè és art i no ho descart)
que no ha quedat penjada
ni a un museu ni a un estendard,
penja a l’hospital, a la paret,
a un lloc que és ben secret,
preciós i ben discret.
Artista, pinta i repinta
(segur que cada dia millor)
no deixis d’escampar la tinta,
i gràcies per fer-nos formar part,
de la teva col·lecció d’art,
gràcies per l’empremta eterna,
d’aquest art que enlluerna.
Toribia Molécula 🤡
