Aquesta vegada amb n´Aspirino a l´hospital de Son Espases. Anam a visitar un nen gran, un company de fa una estona llarga, ell i sa mare son un encant, son una gent alegre i optimista, que sempre tenen mitja rialla a la boca, plena d´amor per regalar. Que extrany, no hi és a l´habitació!! Seguim fent música al passadís d´una forma graduada i dolça, quan passam davant l´habitació de cures, n´Aspi guaita a dintre, Pildo toca: la bicicleta, i ens decidim a entrar. Hi ha el nen de l´habitació, està tombadet de costat sobre la camilla, molt sedat per l´anastasia, li acaben de fer una punció lumbar, la mare es troba a la vorera seva recolçadeta i de sobte el nen veu a n’Aspirino.
Aspirinoooo, Aspirinooo ven aqui dame un abrazooooo!!! Aspi s´atraca i saluda a la mare i dona un abraç molt emotiu al nen. El nen s´alegra de veure’l i riu una estona, l´abraça amb la poqueta força que té. Sona la musiqueta , de sobte, també veu a Pildorín, Pildorínnn!! Dame un abrazo!!Te puedo adoptar?….Estas tan gordito y pareces tan calentito… Abraçada d´en Pildorin i rialles dels companys professionals i la mare. Continua diguent: perdonad que no os pueda ver bien, tengo los ojos que van cada uno por un lado, y segueix rient… Aspirino és posa tendre amb una cançoneta a canon que feim per deixar un rastre de carinyo, Pi l´acompanya amb la guitarra, adeu… fins després…besos de pallassos…
