DR. RICO BRÒCOLI.

Entrem a una habitació de planta per visitar una nina que ja està en tractament pal•liatiu.

A la transmissió les infermeres ens diuen que no cal que hi passem per que la nina no s’entem de res degut a la sedació potent que du. Però nosaltres per allò de que l’oïda és el darrer sentit que s’adorm ens decidim a entrar. Poc a poc ens apropem demanant permís. La mare ens accepta, no és la primera visita, i ens somriu resignada. La nina és al llit i dorm profundament.

En Bròcoli i la Proveta ens mirem i com del silenci encetem una musiqueta dolcíssima que desemboca en un harmoniós Eram sam sam a veus. Sabem que es tracta d’una família magrebina com la cançó. En sentir-la la mare s’emociona. Seguim contents d’haver encertat el tema i el to. Poc a poc la nina comença a respirar més fort i al punt de finalitzar la peça musical acaba fent un sospir corprenedor.

Ho deixem aquí, partim emocionats i feliços, segurs d’haver viscut un d’aquells moments meravellosos que ens fan als pallassos dedicar-nos a aplicar les nostres arts al medi hospitalari.

 Actua per a que actuem