[et_pb_section fb_built=»1″ _builder_version=»3.22″ fb_built=»1″ _i=»0″ _address=»0″][et_pb_row _builder_version=»3.25″ background_size=»initial» background_position=»top_left» background_repeat=»repeat» _i=»0″ _address=»0.0″][et_pb_column type=»4_4″ _builder_version=»3.25″ custom_padding=»|||» _i=»0″ _address=»0.0.0″ custom_padding__hover=»|||»][et_pb_image src=»https://sonrisamedica.org/wp-content/uploads/2020/08/rico_brocoli-e1597131544793.jpg» align=»center» _builder_version=»3.29.1″ width=»70%» _i=»0″ _address=»0.0.0.0″][/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=»3.29.1″ background_size=»initial» background_position=»top_left» background_repeat=»repeat» hover_enabled=»0″ _i=»1″ _address=»0.0.0.1″]
DR. RICO BRÒCOLI.
Entrem a una habitació de planta per visitar una nina que ja està en tractament pal•liatiu.
A la transmissió les infermeres ens diuen que no cal que hi passem per que la nina no s’entem de res degut a la sedació potent que du. Però nosaltres per allò de que l’oïda és el darrer sentit que s’adorm ens decidim a entrar. Poc a poc ens apropem demanant permís. La mare ens accepta, no és la primera visita, i ens somriu resignada. La nina és al llit i dorm profundament.
En Bròcoli i la Proveta ens mirem i com del silenci encetem una musiqueta dolcíssima que desemboca en un harmoniós Eram sam sam a veus. Sabem que es tracta d’una família magrebina com la cançó. En sentir-la la mare s’emociona. Seguim contents d’haver encertat el tema i el to. Poc a poc la nina comença a respirar més fort i al punt de finalitzar la peça musical acaba fent un sospir corprenedor.
Ho deixem aquí, partim emocionats i feliços, segurs d’haver viscut un d’aquells moments meravellosos que ens fan als pallassos dedicar-nos a aplicar les nostres arts al medi hospitalari.
[button link=»https://sonrisamedica.org/vosotros/particulares/#socios-es» type=»big» color=»green»] Actua per a que actuem[/button]
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
