Normalment, escric les historietes de la pallassa que soc, però aquesta la vull escriure des de la persona, des de na Laura.
El nas és un element més important del que sembla, el nas és un escut protector, no cal que el duguis, el nas es la petita màscara, el distanciament, el maquillatge, potser l’emoció, el joc, la pauta, qualsevol element que et faci agafar un distanciament entre el pacient i la teva persona. Però de vegades, hi ha persones tan valentes que s’atreveixen a creuar aquesta paret o aquest escut sense cap por, pel simple fet que necessiten agrair-te la feina i contar-te la seva història.
Aquestes persones realment es mereixen que s’aturi el temps, el món, l’itinerari, perquè han de ser escoltades. Alguns et parlen de la setmana passada, alguns de fa dos anys, n’hi ha que de fa 12 i n’hi ha que 15 o 20. Es recorden dels pallassos, d’aquella vegada que el seu fill o net va estar ingressat un dia, hores o mesos, però volen agrair els moments que aconseguirem entre tots. Així va ser l’altre dia, passejàvem Síntesi i Toribia, és a dir; Juanxo i Laura per l’hospital d’Inca, i una senyora que anava acompanyada d’un adolescent ens ho va fer saber: “gracias, quiero agradeceros vuestro trabajo, por qué mi niño estuvo meses de bebè ingresado en la UCI y cada vez que entrabais en el box todo cambiaba, estabais poco tiempo però era suficiente, nosotros estábamos allí con la bata, la mascarilla, destrozados, però entrabais vosotros y cantabais o hacíais cualquier cosa que nos hacía reír, y entonces todo cambiaba, gracias, gracias”.
Jo fa 12 anys no formava part de l’equip, vaig recollir aquell agraïment en nom dels meus companys pallassos i en nom de tot l’equip i vaig comprendre la magnitud de la nostra feina des de na Laura, i després vaig continuar fent de Toribia per continuar el programa. Aquestes persones són les veus de tots aquells que pateixen i que només volen veure els seus fills, nets, germans, nins, amb un somriure a la cara, perquè el patiment és el mateix, però pot ser que suavitzant-lo és més bo d’empassar. Gràcies als valents que ens fan entendre millor la nostra feina; gràcies.
TORIBIA MOLÉCULA🤡
