El dimarts passat amb na Ventolina vàrem fer una col·laboració en una extracció sanguínia per una analítica a una menuda d’un any. Era una preciositat de nina africana que, acompanyada per la seva mare, es va quedar completament cautivada: Amb la nostra música, els nostres colors, nassos, objectes, instruments…
La col·laboració va ser llarga. I la infermera, ho va fer fantàsticament bé. Segons la meva percepció, prenent-se tot el temps del món per cercar-li on era el millor lloc per «picar-la».
Nosaltres vam fer una mica de música interpretant una cançó africana que coneixem i que es diu «Malaika». Va anar bé.
Mentre succeïa això, va entrar una altre nina més gran, a la que havien de col·locar-li una via en un braç. Jo, Aspirino, vaig anar amb ella, i Ventolina va quedar amb la petita. Tot va anar bé, i la via va estar col·locada amb breus moments i amb molta valentia per part de la nina que s’ho va passar bé amb les pallassades.
Després, vaig tornar al costat de Valentina i vàrem fer una versió de «Wimboué», que va ser una meravella per com de bé va sonar. Vam fer dues veus. També, vam ficar una lletra d’una cançó de la Ventolina, vam fer punteig amb l’ukelele, etc… La nina no va dir ni mu durant tot el procés i ens mirava amb els ulls oberts com a plats. La mare, ens donava les gràcies molt contenta. Les infermeres, (noves en el servei) flipaven del que acabaven d’experimentar fent feina amb els pallassos:
-«Que bé que ha anat amb la nina tan distreta i tranquil·la»- li deia l’auxiliar a l’infermera.
Aspirino🤡
