A l’Hospital Son Espases, vam entrar a una habitació demanant permís i ens van dir que sí.
Hi havia un petitó amb un atac de tos, amb les pinces nasals posades per l’oxigen. Vam saludar els joves pares i van donar-nos l’enhorabona. Vam cantar la cançó de Brahms a poc a poc.
Na Botiquina va deixar de tocar l’ukelele i, sense deixar de cantar, va fer renouets sobre la tapa de l’instrument.
Mentre Pildo jugava amb el dit de llum, la llumeta pujava i baixava, tots dos cantàvem.
Com per art de màgia, el petitó es va calmar i va deixar de tossir. Es va relaxar tant que gairebé es va dormir, amb la baba caient-li.
Els pares ens ho van agrair. Ens vam acomiadar amb la cançoneta, deixant tranquil·litat a l’habitació.
Un èxit.
Pildorin 🤡
