Tu petit, que ets a rehabilitació a l’Hospital Comarcal, d’un lloc que no diré, no mencionaré. Tu petit, que el teu cos té forma de cargol, que t’estires i rodoleges com una turritella que s’amaga quan ens veu. Però després, amb la música i les bombolles, guaita i ens mira amb uns ulls grossos i rodons. Llences petons per l’aire, que pesen més que les bombolles.
A mi m’agrada agafar un petó i posar-lo a la galta, i l’altre el guardo a la butxaca per tenir-lo a prop, per si el necessito més tard.
Quan la teva mirada ja no m’enlluerna, perquè només ens podem trobar una estoneta. Quin plaer trobar-te el Dia de Nassos, la gran festa dels pallassos, rient i amb les noves llançades de petons. Les guardo a recambra, per tenir-ne sempre de més.
És meravellós veure’t tan feliç amb el sol a la cara. Quin bé que sigui així.
Toribia Molécula🤡
