Tu cantes;
la vaca Lola la vaca Lola
nosaltres toquem l’ukelele
i tu també el toques
i cantes la vaca Lola la vaca Lola
amb la teva cara paralitzada
per la malaltia que t’acompanya,
però la vaca Lola et fa somriure
i la teva mare riu i el metge, pum!;
entra a l’habitació, et troba cantant i diu:
Uep. Però si saps cantar!
I la mare també canta
i tu ens mires amb ulls lluents
com diamants nous
i fas un final de cançó digne d’estadi
ple de públic i ensordidor
i després fas mamballetes
i encara ens dius;
BRAVOOOOOOOOOO!!!
i tots quedem perplexes i enamorats
de la teva veu
de la teva bellesa
de la lluentor dels teus ulls
de les teves mans
i la teva aura
ets un àngel que canta
que ens fa sobrevolar en un nigul
de cotó
i de sucre
gràcies petita
gràcies
canta la vaca Lola
forever and ever.
Poesies d’hospital,
Toribia Molécula 🤡
