El dijous 24, a l’Hospital Comarcal d’Inca, mentre anàvem amb Betadina Amigdalina, ens vam creuar en un passadís proper a Urgències amb una senyora d’entre 40 i 50 anys, estirada en una llitera sola. La vam saludar i, amb un somriure, ens va tornar la salutació. Tot i que inicialment vam continuar cap a Urgències, al cap de pocs passos vam decidir tornar enrere i oferir-li una mica de companyia. Amb entusiasme, ens va acceptar. Ens va comentar que portava una bona estona allà i, en broma, vam suggerir si volia que l’adormíssim o li cantéssim. Quan va veure que el nostre mètode d’adormir implicava un cop de guitarra, va preferir que li cantéssim. Amb un toc d’humor, vam decidir interpretar una cançó de bressol, i li vam cantar una versió en català de «Blue Moon», anomenada «La nit». Al finalitzar, lluny d’adormir-se, la senyora es mostrava animada i agraïda. Amb un somriure, ens vam acomiadar, esperant que aviat algú es preocupés per ella.
Aspirino 🤡
