Entram Atomo i Ventolina a una habitació de planta de Son Espases. Hi ha un nin al llit.
En un principi, no li fa gaire gràcia que entrem. Comencem amb el joc de la confusió: Tu ets tu? i jo sóc jo? Ens diem Atomo i ventolina. Sembla que el joc enganxa al nin i a la mare. Passam el joc a ells: Tu ets la mare (diem al nin) i tu (a la mare) ets el seu fill?. Que no!!!! i així anam desenvolupant aquesta broma fins al deliri.
El nin no vol que marxem, la mare es pixa de riure, acaba fent disbarats a dins d’aquella habitació amb total complicitat amb el nin i la mare.
El més guapo de tot és quan ja partim de la habitació, perquè mare i fill ens tanquen de la millor manera el joc iniciat, servint-nos en safata un bon final, doncs, fem un «amago» de sortir de l’habitació dient-lis que tu ets tu i tu ets tu (el joc de l’inici) i quan entrem per comprovar de veritat si ells son ells, mare i fill s’han intercanviat els llocs: es a dir, la mare s’ha posat a la camilla i el fill al sofà, i així ens regalen un “MOMENTASSO”!
Una actuació bonica i participativa on el joc i l’alegria d’aquella habitació ens dura tot l’horabaixa.
Ventolina 🤡
