M’he perdut entre crits i llàgrimes,
Dies en què la lluna ens fa sensibles i el matí és fràgil.
Encara és prest i no has esmorzat, tens sonets,
Quin xiquet no dorm a les 7:30h del matí, dins el bressol, amb una manta suau que l’acarona i tu aquí, damunt un llit que no és el teu.
Crits i llàgrimes.
No tots els dies són iguals.
Dies en què les parets que t’envolten no són desitjades.
Et piquen i fa mal, és clar que fa mal,
i a la teva mare o al teu pare els fa un milió de vegades més mal.
I a les professionals, a elles també els fa mal.
M’he perdut entre crits i llàgrimes.
Poc a poc, tot ha passat i s’assequen les llàgrimes,
i em dius que aniràs a esmorzar.
Potser, de la mateixa emoció, he xocat amb una paret i t’ha agradat.
Fruita, xocolata calenta i galetes, la boca t’ha salivat.
Ara ballem i cantem i el color del dia ha canviat,
potser demà serà igual o serà carnaval també.
M’he perdut i m’he trobat.
Amb el teu somriure, m’he trobat.
Toribia Molécula 🤡
