Caragol treu banya Puja a la muntanya… La muntanya russa! Ei, vos imaginau pujar a una munanya russa a ritme de caragol? A na Microscopina sempre li han agradat molt les bestioles: els poriols, les papallones, les libèl·lules, els cucs de terra, els escarabats… Es podria passar hores mirant què fan, com volen, on s’aturen o què transporten. Per això el microscopi és el seu aliat: així pot veure les «bestioles» més petites que hi ha, les que formen part de nosaltres, les que van per dedins de nosaltres, que som unes bèsties enormes comparades amb elles. Totes tenen el seu color i moviment. Na Micro duu uns ulls de caragol al cap. Alguns diuen que tenia un parent un poc caragol, altres que els duu per no perdre prendre del què passa al món. El que és segur és que aquests ulls li recorden que, encara que li agradi el moviment i les emocions, de vegades baixar el ritme i respirar a fons ens ajuda a tenir una visió més amable de tot, fora fues.
A l’hospital necessitam moments així. Moments per respirar a fons, relaxar-nos si ens han de mirar la tensió, ens han de fer una analítica, ens han d’auscultar, o pegar una ullada al nostre cosset. És per això que a na Micro, en els moments que es necessita calma li agrada cantar «Caragol treu banya» imaginant-se que és un caragol qualca a una muntanya russa a ritme de caragol. Així, amb la lentitut, es poden assimilar millor les coses, es pot gaudir de la vista i es pot respirar més fons.
Microscopina 🤡
