Vos enrecordau de quan vàrem començar a dur mascareta? Pareix que fa dos dies, però ha passat temps! Na Proveta i na Microscopina vàrem reincorporar-nos a l’hospital de Manacor, després del confinament i tota la pesca, amb una gran il·lusió! Tornàvem als hospitals!!!
Com a bones professionals ens vàrem equipar de mascareta sanitària, gel hidroalcohòlic, un metre per recordar la distància de seguretat, per si un cas ens despistàvem, una llista amb totes les mesures a seguir… I només anàvem als serveis pactats amb els supervisors de l’hospital. Que professionals!
Però no pensàvem que tothom també duria mascareta! Com podríem veure les precioses rialles de la gent, ara? Les pallasses sempre volem trobar on les persones guarden el bon humor, com qui cerca les pessigolles d’un infant…
Uns d’aquests primers dies on tots ens adaptàvem a les noves mesures sanitàries, record una sala d’espera de Consultes Externes d’adults on tothom semblava estar un poc cloc-piu. Vàrem treure els metres, na Proveta el de fuster i na Micro el de modista i vàrem començar a mesurar. Mesurar les distàncies de seguretat entre nosaltres, mesurar com havien crescut les panxes i les cuixes després de menjar tant al confinament, mesurar si el cap els havia crescut de pensar poc o molt… De broma en broma, no necessitàvem veure les cares d’alegria de la gent perquè ja sentíem les seves riallades sonores.
Així vàrem comprovar que per moltes barreres que hi hagi per veure’ns els somriure, fer bromes de les coses que ens passen i veure-les des de l’humor ens uneix, ens relaxa i dóna força per seguir endavant.
[button link=»https://sonrisamedica.org/vosotros/particulares/#socios-es» type=»big» color=»green»] Actua per a que actuem[/button]
