Síntesi i una servidora passegem per l’Hospital Comarcal d’Inca tots els dijous matí, en aquest hospital hi ha nines i nins, però també hi ha padrines i padrins, que com el final del seu nom menciona «ines/ins», també són nines i nins. L’altre dia a una de les plantes mèdiques, plenes de padrines i padrins, entrarem a una habitació amb dues senyores ben polides i simpàtiques, cantàrem i férem bromes, contarem històries i acudits, estàvem tan a gust, que finalment i abans de marxar, férem una darrera cançó, elles ballaren i feren mamballetes i rialles amb ulls brillants, tan brillants com la lluna en ple estiu, quan acabarem i ens preparàvem per sortir, una d’elles ens va dir: «gràcies, gràcies pel que feu, per què jo avui matí estava trista i amb això m’heu alegrat el dia, gràcies per alegrar la vida de les persones». El Professor i Toribia sortirem muts i emocionats d’aquelles paraules, també amb els ulls brillants com la lluna i saben bé per aquestes coses Sonrisa Mèdica és una part del nostre cor. Seguim ballant i seguim cantant i pirulí pirolà, aquesta història s’ha acabat.
Toribia Molécula🤡
