«Existeixen dos o fins i tot tres tipus de pallassos», comenta Sion mentre conversa amb Pildorín. «D’una banda hi ha el pallasso blanc, molt reflexiu, i de l’altra, el pallasso august, totalment esbojarrat». I el tercer? El tercer és el contraaugust, un tipus de pallasso que mai es qüestiona res ni reflexiona, que fa tot sense pensar.
«Escolta, quin tipus de pallasso som cadascú?» pregunta Sion. «Jo em considero un pallasso blanc i crec que tu ets molt més august». Pensa que això és extrapolable a qualsevol persona. Tots tenim el nostre pallasso interior. De fet, tots tenim els dos tipus de pallasso dins nostre.
«Explica’m això…» demana Pildorín. «Sí, mira, el pallasso blanc i el pallasso august són dues cares de la mateixa moneda, i tots, cadascú de nosaltres, tenim aquestes dues parts. Hi ha gent que és més blanca i hi ha gent que és més augusta, però això no vol dir que no tinguem el nostre punt més reflexiu o més esbojarrat.
Ja que tots som «una mica pallassos», pots definir què és un pallasso?» pregunta Pildorín.
«Algú em va dir una vegada que un infant, un filòsof i un pallasso són exactament el mateix. Un pallasso entén que tot el que li pot passar a la vida, o durant l’espectacle, té solució. A més, per definició, un pallasso és esbojarrat: li cauen les coses, s’entrebanca, la gent se’n riu d’ell, etcètera.
No obstant això, no és un beneït qualsevol. Quan li passen totes aquestes coses, reflexiona i troba la solució de com pot continuar sent feliç».
Sion Camilla 🤡
