TORÍBIA CONTENTA
Tan contenta, tan feliç
rere una mascareta escric
no et pensis que no soc aquí
mira’m als ulls i veuràs que si.
avui a una habitació
una senyora plorava
doncs ella em contava
que el seu home malalt estava
i que aviat faria els anys,
i que com sempre no ho podrien celebrar
ni cantar, ni ballar
Toríbia pensà que un bolero li agradaria
i amb el Tomassin que per allà rondava
«quizas, quizas, quizas» li tocaren
la senyora començà a ballar i a cantar
ben a prop del seu home que quasi roncava
però sabem ben cert, ben cert
que ell ben atent escoltava.
I així passaren una estona d’amor i fidelitat
que l’amor és infinit i no és qüestió d’atzar
és qüestió de compromís i constància
i també de saber estar i de perseverança
i aquesta senyora és segurament la deessa
que el seu homenet necessita amb fermesa.
i aquí tens una imatge que diu
la mascareta també somriu
no necessito la boca, si no els ulls
que fer-te somriure és el que vull
boca, cara, mans i peus, ai quin embull!
Anem a nedar i a estar en remull.
BON ESTIU!🤡
