Soy Sion Camilla y hoy me acompaña, como siempre, mi queridísimo Profesor Síntesis. Hoy nos han propuesto un reto importantísimo: ¡comer con los ojos vendados! Sí, sí, tal como lo lees. ¡Sin ver nada de nada! Pero ¿sabes qué? Nosotros eso de no ver demasiado bien… ya lo llevamos de serie. ¡No vemos ni a tres palmos! Pero tenemos otra vista que nunca falla: la de la risa.
Amb cada cullerada a cegues, en lloc de preocupar-nos per si encertam a la boca o si tastam una oliva en lloc d’un tros de síndria, escoltàvem. Escoltàvem rialles, sons de sorpresa, alguna exclamació de «puaj!» i moltes d’»mmmm!»… I així, tastant a les palpentes, ens adonàrem d’una gran veritat: no cal veure-hi clar per sentir amb intensitat.
El Profesor Síntesis y yo nos llenamos de sabores, sí, pero también de momentos mágicos. Porque cuando te tapas los ojos, se abren otros sentidos: el oído, la intuición… y sobre todo, la atención al otro. Y en eso los payasos tenemos mucha práctica.
Perquè al final, allò que més ens nodreix no són els aliments (que també), sinó la connexió amb les persones. Aquella mirada que no veus però que sents. Aquella complicitat que sorgeix quan et deixes portar per la confiança i el joc.
I així, entre tastades, rialles i alguna llepada inesperada, descobrim que la millor manera de veure-hi clar… és mirar amb el cor.
Sion Camilla