En L. petitó plora perquè li fan proves. Ja ens coneixem d’altres dies i avui a la fi li donen l’alta. Idò plora que te plora i quan entram amb la nostra música atura el plany de cop i ens mira amb ulls ben oberts. La infermera queda sorpresa del canvi tan dràstic de l’infant. Fins i tot queda paralitzada observant la reacció del menut amb la música. M’agradaria mostrar-vos la fotografia de la seva cara, hem rigut tots plegats. Després, han seguit fent les seves tècniques però amb un infant que no plora. Més tard, quan ja havia acabat aquest episodi, el petit gaudia de la música però quan aturàvem per partir tornava a plorar. El pare reia amb la situació «nos la tendremos que llevar a casa», deia. I s’ha repetit la mateixa dinàmica un parell de vegades. Ja veig al pare fent classes de música i començant a tocar instruments pel seu menut melòman.
Jijiji, visca la música! 🎶🎵
Botiquina 🤡
