Dijous 13 anem a l’Hospital de Dia d’Adults amb na Caragola i realitzem les intervencions habituals al servei, sempre tenint en compte cada usuari i el seu grau d’acceptació de la nostra actuació. Cap al final de la visita en aquest servei, ens trobem amb un home major que ens rep amb un somriure esperançador i li fem una bonica intervenció.
Durant l’actuació, ell s’emociona i els ulls se li omplen de llàgrimes que volen sortir. «És trist haver d’estar malalt per valorar el que feu», ens diu. Li expliquem que, a més d’actuar a l’hospital, també realitzem actuacions a l’exterior i ell ens respon que ja ho sap, que ens ha vist al seu poble. Resulta ser el pare del batle de Puigpunyent i xerrem sobre els diferents escenaris on hem actuat alguna vegada al poble.
Ell queda molt content amb la nostra visita, i nosaltres ens preguntem on és la línia que separa la ficció de la realitat.
Aspirino 🤡