«Ens troben a faltar
Ens troben a faltar, algunes i alguns, que són allà, aquí i allà, quan nosaltres els pallassos, no podem estar.
Són infermeres, infermers, doctores i doctors, que veuen nins plorar, quan nosaltres el pallassos, no podem estar.
L’altre dia al camerí, en posar-me el nassarrí,
ella m’ho va dir, quina pena que els pallassos,no sigueu sempre aquí.
Era el Doctor de les al·lèrgies, que també li va dir, tant de bò que quan hi ha nins aquí, ells sempre poguessin venir.
No hi podem anar sempre, no som omnipresents, voldriem venir cada dia, però mentre penseu així i parleu de nosaltres, sempre ens tendreu aquí.
Gràcies per dir-ho així i que sempre el somriure»
Toribia Molècula 🤡
