Mentre caminàvem pels passadissos de l’hospital de Manacor, fent música i diverses travesures, un home d’uns 60 anys ens crida des de la distància. Ens demana que aturem i ens vol compartir alguna cosa.
Observem que està profundament emocionat; tant que tremola, i ens veiem obligats a sostenir-lo per a que no caigui. Tot i la seva emoció, a poc a poc, comencem a entendre el seu missatge: ens explica amb una profunditat commovedora que, després de patir un atac de cor i estar a punt de perdre la vida, el nostre pas per l’hospital i la nostra visita li van donar forces i ànims per seguir endavant.
Emocionats, ens despedim d’aquest home amb un agraïment sincer, recordant com aquesta feina, sense que sovint ens n’adonem, ens regala moments profundament significatius.
Valentina Ventolina 🤡
