Ofèlia i Tití són amics. Ofèlia és una nina petita i valenta, Tití és un osset petit i suau, i la seva mare també hi és, preocupada, en un altre lloc.
La petita té por, però a mi m’agrada jugar amb ella i també amb Tití. Ofèlia confia en mi i fa el que li dic, «Bufa quan et punxin», i anem a cantar. Tot va bé, la por ara només s’allunya.
Tití no deixa anar Ofèlia, ella somriu i quan em vaig anar, li diu clarament a l’orella de la seva mare: «Hoy he sido más valiente gracias a los payasos».
Jo marxo amb un somriure, feliç. Adéu, Ofèlia. Adéu, Tití. Adéu, mamà. Ens veurem als boscos i als parcs, a les biblioteques o als campanars.
Toribia Molécula 🤡
