Normalment escric les bitĂ coles des de la pallassa, però aquesta la vull escriure des de la persona que sĂłc, des de Laura. El nas Ă©s un element mĂ©s important del que sembla, el nas Ă©s un escut protector, no cal que el duguis, el nas es la petita mĂ scara, el distanciament, el maquillatge, potser l’emociĂł, el joc, la pauta, qualsevol element que et faci agafar un distanciament entre el pacient i la teva persona. Però de vegades, hi ha persones tan valentes que s’atreveixen a creuar aquesta paret, aquest escut sense cap por pel simple fet que necessiten agrair-te la feina i contar-te la seva historia, aquestes persones realment es mereixen que s’aturi el temps, el mĂłn, l’itinerari, perquè han de ser escoltades, alguns et parlen de la setmana passada, alguns de fa dos anys, n’hi ha que de fa 12 i n’hi ha que 15 o 20. Es recorden dels pallassos, d’aquella vegada que el seu fill o net va estar ingressat un dia, hores o mesos, però volen agrair els moments que aconseguirem entre tots. AixĂ va ser l’altre dia, passejĂ vem SĂntesi i Toribia, Ă©s a dir; Juanxo y Laura per l’hospital d’Inca i una senyora que anava acompanyada d’un adolescent ens ho va fer saber; “gracias, quiero agradeceros vuestro trabajo, por quĂ© mi niño estuvo meses de bebè ingresado en la UCI y cada vez que entrabáis en el box todo cambiaba, estabais poco tiempo però era suficiente, nosotros estábamos allĂ con la bata, la mascarilla, destrozados, però entrabais vosotros y cantabais o hacĂais cualquier cosa que nos hacĂa reĂr y entonces todo cambiaba, gracias, gracias” Jo fa 12 anys no formava part de l’equip, vaig recollir aquell agraĂŻment en nom dels meus companys pallassos i en nom de tot l’equip i vaig comprendre la magnitud de la nostra feina des de Laura i vaig seguir desprĂ©s de Toribia per continuar el programa. Aquestes persones sĂłn les veus de tots aquells que pateixen i que nomĂ©s volen veure els seus fills, nets, germans, nins, amb un somriure a la cara, perquè el patiment Ă©s el mateix, però potser suau es mĂ©s bo d’empassar. GrĂ cies als valents que ens fan entendre millor la nostra feina.
Grà cies. T.M.🤡