Na Caragola i na Botiquina fent la nostra ruta per l’hospital de Manacor. Arribem a rehabilitació i entrem al gimnàs a fer la nostra festa de visita pels pacients en rehabilitació. Entre bambolines, a un raconet, hi ha un pacient amb una fisioterapeuta fent exercicis que li suposen un gran esforç. Ens hi acostem amb el nostre festeig per acompanyar aquest esforç i transformar-lo en un ball. Música, moviments, ball… El pacient cridava l’atenció i el seu esforç també perquè li mancava una cama. Nosaltres, en aquell màgic moment, ho vàrem posar en valor per fer aquella transformació d’esforç, dolor i mancança, en llum, alegria, ball, carinyo i resiliència. Acompanyar els moviments i convertir el patiment en festivitat no és gens banal, requereix gran coratge i respecte. Va ser un bonic moment compartit que va cridar l’atenció de les persones que érem per aquell redol i ens va captivar els cors.
Casualitats (o no) de la vida, unes setmanes després ens tornem a trobar a son Espases entrant a CMA, acompanyat de la seva dona. Ens vàrem saludar amb gran alegria i agraïment recordant la gran ballada famosa que havíem fet a Manacor.
És bonic tocar les ferides quan és per sanar-les, rient, cantant i ballant amb alegria per superar el dolor.
Salut!
Supervisora Botiquina 🤡
