La senyora de l’ukelila.
La senyora de l’ukelila, no és gran si no és nina.
Ella sola mira i escolta, i ningú dins la sala es revolta,
fluixet la paraula recita;
o que «bonita», que «bonita».
Agafa l’ukelila i toca unes notes,
quina cosa més curiosa,
ella no és música, però una mica si poètica.
I ens commou a tots
i alguns ploren i altres riuen,
però plenes les habitacions hi estan d’emocions.
I si creus aquesta història, que tan maca t’he contat,
recorda que sempre la vida, és un conte ben contat.
Bon any i bona vida 🤡
