Acompanyem la petita al quiròfan, obrint camí amb una pluja de bombolles i la cançó del «barquito de cáscara de nuez». La mare es tranquil·litza en veure la petita endinsar-se amb aquella alegria. Caragola encapçala la comitiva fent arcs de bombolles, mentre la petita balla amb les mans entre les bombolles fins al quiròfan. L’anestesista li posa un vídeo, però ella aparta la vista per seguir amb nosaltres. Ell espera un moment i retira el mòbil, mentre nosaltres baixem el volum de la veu a ritme del seu son feliç.
En sortir, l’anestesista ens fa un gest amb un somriure. Més tard, ens trobem amb el zelador que havia acompanyat la petita i ens felicita per la màgia viscuda i per com la petita s’ha quedat adormida tan tranquil·lament. En retrobar-nos a l’Àrea de Reanimació, amb la mare, ella encara dormint, ens dóna les gràcies d’una manera molt emotiva. No pensava que la vostra feina fos tan important i que fossiu tan professionals.
Caracola 🤡
