A Nounats en Pildorín i jo sentim els plors insistents d’un nadó i anem cap allà. La infermera té les portetes de la incubadora oberta i està a punt de donar-li un biberó. Plora perque té gana, ens diu. Nosaltres toquem «Canço de bressol» de Brahms i el nin es calma i pren el biberó. Una monada. Anem a cantar a altres nins i mares que hi ha aprop. No han passat ni 40 segons que el nadó tornar a plorar a plé pulmó. Tornem a anar cap allà. La infermera ens diu ara ja no és de gana, el que vol és marxa. Nosaltres li fem cas i toquem el rock&roll «Un niño sin edad». Ho fem suau i a un ritme més baix de lo habitual i el nin es calma del tot i al manco mentre nosaltres som al servei ja no torna a plorar.
Realment el que volia era marxa! 👶
