Arribam, la Cata Plasma i jo, a la Unitat de Cuidats Intensius de Pediatria (UCIP), i just entrar, la doctora Clavero ens demana d’acompanyar-la al box 2. Allà hi ha una nena de 6 anys que estan a punt de sedar per fer-li una biòpsia hepàtica. Ens diu el seu nom i ens dirigim cap allà.
El box 2 és un d’aquests d’aïllament amb dos espais i, per tant, dues portes de vidre. Entre la primera i la segona, hi ha un paravent plegable que tapa la visió del llit de la nina.
Sense dir res, la doctora passa davant nostre i, movent el paravent, ens impedeix el pas mentre fa una mena de presentació estel·lar, gairebé circense, per la nostra entrada. Es nota l’expectació que s’ha creat entre el personal sanitari, la nena i la seva mare dins el box.
Quan intentam entrar, la doctora mou el paravent i nosaltres xocam. Passam per l’altre costat i torna a passar el mateix. Això fa que donem unes quantes voltes al paravent, nosaltres, els pallassos, perseguint la doctora. Tot això és molt còmic i tothom riu.
Finalment, la doctora entra al box i nosaltres la seguim. Fem les presentacions “formals” i, amb la complicitat del personal sanitari, actuam mentre fan el procediment de sedació. Cantam el Rock Clownètic, jugam, tocam l’ukelele, i tot va de meravella.
La nena s’adorm tranquil·la i la mare ens dona les gràcies amb un somriure d’alleujament.
Més tard, coincidisc amb la Dra. Clavero a la cafeteria de l’hospital i em comenta com de bé ha anat tot i que s’ho ha passat molt bé fent de pallassa, encara que només fossin uns moments.
És en situacions com aquesta quan la nostra feina arriba als moments més àlgids, i per a nosaltres és molt satisfactori.
Gràcies!
Aspirino