La torre de control, amb mil botons, llumetes, palanques, sensors, també motors, micròfons… Tantes coses que m’envolten! Tants factors!
Un avió planeja, aterra o s’enlaira…
I els pallassos, a l’hospital, no ens podem despistar! Hem d’estar pendents dels 360º que ens envolten: ens truquen, ens criden, ens aturen, ens reclamen… És com tenir mil ulls i mil funcions activades a l’hora!
Per això, quan arribam, ens transformam en una TORRE DE CONTROL.
Passa un ocell? O un camell? O un capell?!
Què passa, què passa?!
Aquí estic jo: contenta, feliç, amb el nas lluent, l’instrument afinat, el cos escalfat i ben llesta, molt llesta.
I així, cada dia és una aventura. Una misteriosa aventura en companyia d’un altre pallasso, amb la seva pròpia torre de control en marxa. I darrere, també hi ha una altra gran TORRE DE CONTROL: l’oficina!
I no us penseu! Allà també són ben pallassos: mouen mil palanques, premen mil botons, contesten trucades, encenen llums i… fan que tot això funcioni!
Funciona i funciona i funciona…
Atenció! Llestos per enlairar en 3, 2, 1…!
Toribia Molécula