És molt emocionant veure els efectes de la visita dels clowns en els usuaris de cures pal·liatives.

Aquí va una experiència de na Tiri i Pastilla:

En la transmissió ens diuen de passar a una habitació d’una persona en estat terminal. En entrar a l’habitació ja podem notar la delicadesa del moment, sobretot en la mirada trista del familiar que l’acompanya en aquest moment, i el seu moviment del seu cap volen dir ja no hi ha res a fer, i segurament si s’atrevissin afegirien, això que ens oferiu ja no és per ells…

Però amb l’escolta, la valentia, i la sensibilitat del clown ens fa traspassar aquella primera sensació, escoltant contínuament la reacció del pacient.

I és aquí que ens trobem el diamant, amb la resposta agraïda del pacient, sigui amb la mirada, amb l’obertura dels seus ulls, o tenint les ganes de cantar o fent un gest de ballar, de somriure… en definitiva, demostrant un bri de vida, d’amor i agraïment.

Motiu suficient per fer plorar al familiar que l’acompanya. Es fa evident l’amor compartit.

Tanquem la porta, compartim mirada de complicitat amb na dra Pastilla. Un tresor més que ens emportem al nostre cor.

Gràcies a Sonrisa Médica per confiar i lluitar per hospitals amb pallassos!!!!

Tirititotina 🤡