I have a dream today va dir el dr.Martin Luther King jr . Jo avui n»he tengut un a la nit. Un somni de paperins de colors. Jo jeia al llit ben adormit i ,de sobte, em desperten una colla de Clowns que tot just venen caminant des dels hospitals. Em conten amb les cares ben llargues, que la rialla ja no té un sentit, que l’art del pallass@ ja tampoc és una necessitat inmediata ni de posdata.Tota la gent pacients i treballadorxs dia si, i dia també riuen, canten, dansen , reciten, fan tot tipus de jocs creatius , de diversió-imaginació , d’habilitats estranyes i diverses. Tot ha canviat des de la llum reflexada dels colors fins al color reflexat de les llums que semblen com si s’esbutzassin de riure recreant-se amb les seves escales de tonalitats, i això no es tot, totes les rodes i rodetes de les lliteres, cadires i carretes desprenen melodies encisadores com els més bells, afinats i preuats intruments musicals de mentres traginen i avançen pels passadissos. L’ aire també vol remenar-se i com un nin polissó va fent tot tipus de pessigolles a totes les metgesses i metges que arriben per visitar als pacients. I jo els segueixo escoltant amb cara de son i els clowns em conten que idò sí , als hospitals tot és un desgavell d’alegria , festa i disbauxa, i que ells ja no es veuen amb coratge de tornar-hi , que la cosa no pinta, ni conta ni canta bé. Em deixen tots els seus vestuaris, capells i barretes de maquillatge, i abans de partir em desitgen molta ‘merda’ i ,no entenc perque, pitgen el timbre de la porta i desapareixen tan aviat. Ahhhhh quaranta milions de punyetes!! Que No es el timbre de la porta el que ha sonat , és el meu despertador !!!!! Ja m’havia oblidat que avui dematí dijous jo he d’anar a HCIN a fer el pallasso amb na Toribia Molécula.

Juanxo Baltasar (prof. Síntesis)🤡