Avui l’Hospital Comarcal d’Inca Toribia i el Professor Sintesi hem vist al bloc mèdic quirúrgic una llum, no era una lllum qualsevol d’aquelles que a través d’un interruptor s’encenen i també s’apaguen no, no era una llum zenital que aterrava a través de les claraboies dels passadissos no. Tampoc era la llum del mòbil de l’usuària que ens va retratar a consultes externes no.ç

Amigues i amics lectors, és… a meam si ho endevinau? És en part senzill, de les cosetes que van passant per l’hospital d’Inca al llarg del dematí avui hem vist aquesta il·luminació. Es tracta d’una pacient major que ens comenten que ja fa massa dies que està ingressada, i que si bé desitja l’alta quan més aviat millor, encara no li arriba, i es troba molt baixeta d’ànim.

Ens decidim a visitarla amb el ventall d’ emocions que els i les pallass@s moltes vegades catalitzam amb les actuacions. I en aquest cas ens diuen a la transmisió que es una dona que un temps cantava en un cor musical. Bé la situació que es presenta ja vos podeu començar a imaginar-la. Front la tristor que ens dona la benvinguda, hem cantat amb la nostra dosi habitual de sensibilitat en aquestes habitacions un cànon musical a dúo i a capel·la, les mascaretes i el nassos vermells no han pogut evitar aquest moment on hem vist quan deixavem l’habitació una cara il·luminada amb un somriure transformador i que encara avui el recordam amb gratitud.

Toribia i el profesor Sintesi 🤡🤡