La darrera bitàcola del 2020, un any delicat, ple d’emocions, un any sensible, ple de pors i de patiments, però també un any amb un objectiu comú, la salut mundial. Per què encara que algunes coses semblin molt importants i de fet, ho siguin, la salut és molt important per poder gaudir de les altres.

Jo avui vull acomiadar aquest 2020 recordant totes les mirades furtives d’aquells nins que s’amaguen, per què hi ha nins que són molt valents, però hi ha nins que no ho són tant i això també està bé, també està bé no ser valent, plorar perquè sent mal, plorar per què no comprenc el que està passant, per què m’estan punxant, per què sóc aquí amb la panxa buida i el cor estret. Vosaltres també sou SUPERGUERRERES! SUPERGUERRERS!

Vosaltres també teniu la força necessària i el plor és el vostre crit d’enteniment. Sovint els pallassos pensem que si un nin no deixa de plorar, és una intervenció perduda, o que no ha funcionat. Però jo avui escric al cel en majúscules, que no és així, cada intervenció, cada cop que interactuem els pares, els nins, els professionals i els pallassos, cada cop que treballem plegats, amb aquesta unió senzilla i màgica, es tracta d’una victòria, d’una batalla guanyada, guanyada per què el sentit de tot és de nou aquest objectiu comú, la SALUT.

PER LES SUPERGUERRERES I ELS SUPERGUERRERS! Perquè trobin la cura i millorin, perquè tot el procés sigui menys dur i menys dolorós, alcem les copes per brindar amb esperança i desitgen un nou any amb més forces per seguir plegats, per allò que es diu sempre que alcem una copa, però ara amb més sentit que mai: SALUT!