Avui tinc moltes ganes de xerrar de les nostres visites i l’arribada dels pallassos a les Sales d’Espera d’Urgències Pediàtriques especialment la de FHManacor i la de l’Huse que acostumen a estar més concorregudes.

He viscut l’experiència d’haver de dur un infant a urgències de l’hospital i sé que és un moment de bastant a molt angoixant i imagino que així serà per tothom. El nin no està be i no saps el que té, llavors et fan esperar torn i no saps quan et cridaran. Llavors ho fan, et miren el nin a triatge i et fan tornar a la sala d’espera a seguir, això, esperant fins que la doctora et pugui rebre. Un trist i preocupant camí.

Aquestes son les cares i els sentiments que ens trobem els pallassos en treure el nas a la sala. Però oh sorpresa arriba la música, ocupem, amb la màxima delicadesa i respecte, l’espai i entre jocs, pallassades i més música anem captant l’atenció de tots els qui allí es troben. Poc a poc anem transformant aquella angoixa en petites rialles que a mida que aumenta la confiança del públic en l’acció dels pallassos es converteixen en riures i un poc més de relaxació i confiança. En menys de deu minuts l’ambient carregat que hem trobat el deixem en festiu i rialler.

Tot ha canviat per la nostra acció i això m’encanta. Som la cara més amable de l’hospital en un moment dels més delicats. Un centre hospitalari on et reben uns pallassos especialitzats és la millor oferta que es pot donar.

Dr. Rico Brócoli 🤡

Ir al contenido