La senyora de l’ukelila.
La senyora de l’ukelila, no ├ęs gran si no ├ęs nina.
Ella sola mira i escolta, i ning├║ dins la sala es revolta,
fluixet la paraula recita;
o que ┬źbonita┬╗, que ┬źbonita┬╗.
Agafa l’ukelila i toca unes notes,
quina cosa m├ęs curiosa,
ella no ├ęs m├║sica, per├▓ una mica si po├Ętica.
I ens commou a tots
i alguns ploren i altres riuen,
per├▓ plenes les habitacions hi estan d’emocions.
I si creus aquesta hist├▓ria, que tan maca t’he contat,
recorda que sempre la vida, ├ęs un conte ben contat.
Bon any i bona vida.

Toribia Mol├ęcula ­čĄí­č¬Ľ