El fred em fa tremolar,
però cantar una cançó amb tu,
just en aquell raconet de l’hospital,
em fa oblidar,
del fred,
del mal.
I quan arribi la calor tampoc ho passarem fatal,
ballarem i cantarem,
i al foc la cara li plantarem,
i si cal, cercarem un arbre,
i si no hi és, l’inventarem.
Vull donar-te les gràcies,
per cantar amb mi,
per ballar amb mi,
per somriure amb mi,
per fer que la vida tingui un sentit.
Visca la pluja,
i visca la calor,
visca sentir,
visca ser aquí.

Actua per a que actuem