Te’n vas i jo ho veig i cantam i ballam i em llences besades infinites que faran que no m’oblidi mai de tu.

Te’n vas i els teus encara trigaran una mica a saludar-te i ballareu junts al cel.

Te’n vas i encara ens mires amb lluentor als ulls i saps fer mamballetes flamenques.

Te’n vas però et quedes, perquè una part de tu no pot esborrar-se i entre cançons seràs eterna, gran senyora, guapa i magnífica, que fa molt poc eres una nina de rínxols i ara entre arrues de saviesa ens ensenyes que això no és un final.

Te’n vas però somrius sense por, dona valenta que has educat tres persones magnífiques i després ens trobarem tots junts i seguirem ballant.

Gràcies per ensenyar-me avui que la vida és un segon.

Toribia Molécula 🤡 a les mèdiques de l’hospital comarcal d’Inca.