A la URPA del Àrea Quirúrgica del HUSE la Toribia i jo, el dimecres 25, ens vàrem trobar un padrí encantador. Havíem cantat i actuat per un nin molt agut que acompanyat de la seva mare s’anava despertant de l’anestèsia. Va anar molt bé i després vam fer una volta per la unitat. En un dels boxs hi trobem aquest padrí que, al demanar-li si volia una cançó tot d’una va dir que si. Vam tocar i cantar «Tira-li cosetes en es davantal» i ell es va animar a cantar amb nosaltres. Després, ben content i satisfet, ens va donar les gràcies, ens va felicitar per la feina que fem, ens va contar que al hospital d’Inca ja ens havíem trobat i que li va agradar molt que actuéssim per ell i la seva dona i finalment ens va dir: vos estim. La manera de dir-ho, la seva mirada franca i entrenyable ens va omplir de gratitud i satisfacció. Una d’aquestes actuacions que valen per tota una jornada de feina.

Aspirino 🤡