Hola soc en Plidorin Anestesio Positorio, o més petitet Pildo, els meus amics em diuen pildorín. Aquesta nova aventura amb l’infermer Aspirino a l’hospital de Son Espases. Avui estam passant risita pel mòdul D d’oncologia. Aspirino ha agafat la transmi, anam a veure primer als menuts amb aïllament protector, després passam a veure a una de les nostres amiguetes per la seva habitaciò, abans dormia.

Toc toc, «¿se puede pasar?» Ho deim en castellà perquè no xerren mallorquí, la mare demana amb la mirada si vol o no pallasos, la nina ens mira i diu que si a la mare. Ens posam guapos amb la bata protectora i entram. «Hola, hola, ya estamos aquí, tu dirás….¿A ver qué hacemos? También podemos quedarnos un rato sin hacer nada…» Primers somriures. La nina está amb la mare i la tia. Ahh! «Me he aprendido ya la última estrofa de Lava, ¿quieres oirla?» Començam a cantarla, sobretot Aspirino que se la ha après sencera, es una cançó que a la nina li agrada molt. És de un petit curtmetratge d’ animació, una història d’amor entre dos volcans. La nina s’incorpora a damunt el llit i se posa ben asseguda. Mentre Aspirino canta concentrat, Pildo toca petita percussió i intenta el contrapunt, la nina comença a dur un poc el ritme amb el cap, pareix que li agrada bastant.

Aspirino enmig de la cançó diu: «¡momentos de publicidad!» La nina se sorprèn i riu, també els familiars, aprofitam per dir lo de les càpsules clownétiques i seguim amb la cançó, abans de partir, algunes bromes, cops amb més rialles. Aconseguim caviar una mica l’ambient en un moment tan difícil com aquest…

Pildorin Anestesio 🤡