Bitàcola de na Proveta

Quan arriba el moment de fer una extracció, és a dir, el moment en què a una persona, sigui joveneta o més granadeta, li han de treure sang, allò ideal és que passi ben aviat, no és vera? I que puguem anar a berenar tot d’una, perquè normalment estam en dejú i la panxa ja ens avisa. De vegades ho fa amb un rum-rum, amb un trup-rup o amb un glup-glup… tot depèn de la darrera menjada i de la personalitat del nostres budells, que de vegades en tenen molta.Per sort, existeix un truc que fa que aquest moment passi sense quasi adonar-nos-en: bufar ben fort en el moment concret de la punyida. Hem comprovat que és molt més efectiu si es fa de les següents maneres:
1. Fent moltes bimbolles 🙃. Totes ben redonetes. D’aquestes que volen lentes i queden suspeses una bona estona sense explotar. Aquestes són les que més li agraden a na Caragola, perquè així se’n recorda de la mar. I de vegades fins i tot també fan aparèixer peixos voladors.
2. Fent volar un pallasso o una pallassa 🤡. Sí, no és cap broma. Una vegada una nina va bufar tan fort, que na Botiquina va acabar enfilada damunt una cortina. Me podeu ben creure, jo ho vaig veure i bé.
3. Cantant “Bohemian Rhapsody” 🎵 de Queen. Sobretot, aprofitant el moment més intens de la cançó, quan pronunciam la segona síl•laba de “Mama”, que és ben llarga i això vol dir que abans hem hagut d’agafar molt d’aire. A més a més, si ens hem sentit una mica la picada, com que després ve “uh…”, va beníssim per expressar l’emoció i ja poder relaxar-nos per continuar cantant.

Aquest darrer sistema tan innovador ens el va ensenyar l’altre dia un jovenet a Son Espases al professor Sintesis i a mi. Ara volem estudiar si podria funcionar amb altres cançons… Sospitam que sí… Ens en sabríeu suggerir cap?

Actua per a que actuem