Som a l’Hospital comarcal d’Inca, un dijous més.

Entram a una habitació on hi ha na J, una senyora de més de 90 anys. En arribar sembla que està una mica absent, les típiques frases dels familiars justificant l’aparent manca de connexió: «és molt gran», «no es troba gaire bé» i coses per l’estil. Seguint la nostra intuïció seguim endavant, saludam, fem alguna trastada i cantam algunes cançons🎵 conegudes que fan connectar. Després la pacient estira els braços per agafar l’ukelele 🎸 i fa una súper connexió amb la infància, és espectacular. Ens ha emocionat a totes les persones presents. Ha començat a explicar històries de la seva infància, de la guitarra que tenia el seu pare quan ella era petita… ha estat preciós💕.

Dues setmanes després passam pel mateix passadís i la mateixa família ens demana que entrem a visitar una altra vegada la padrina. Com ja estam a punt de sant antoni ens deixam anar amb unes gloses, cosa que a la padrina li encanta i comença a cantar-ne una darrere l’altra, recordant-les perfectament, deixant-nos bocabadats. Els animam a seguir cantant 🎵gloses a casa, ja que se’n van d’alta.

Uns dies després, ja a casa seva, ens envien uns vídeos i fotos de la padrina, al costat de la llar de foc, cantant al ritme de la ximbomba que toca el seu fill.

Simplement fantàstic😊.

Si vols que actuem, actua.

Actua per a que actuem