Resulta que hi ha un nin que veiem periòdicament a l’Hospital que els primers dies que ens va veure ens tenia molta por, fins al punt de posar-se a cridar. Però, mica en mica, ens l’hem anat guanyant i cada vegada ens ha anat permetent establir una relació més propera amb ell. La mostra és que la darrera actuació que vàrem fer per ell i la seva mare, va resultar molt còmica i gratificant…

Després de mostrar-se una mica tímid i insegur al començament de la intervenció, poc a poc es mostra més confiat i segur i riu en cada ocasió que Pildorín es fa un cop accidental i l’Aspirino el renya donant-li “capellades”. El nin pren partit per defensar Pildorín i li demana que doni una clatellada a Aspirino. Que sí… que no… zasca! Li dóna, el nin riu i en demana més… En Pildorín hi torna… més rialles, ara també riu en Pildorín, així estem una estoneta… ell comandant i Pildorín, feliç, obeïnt… Aspirino, sense trobar-li la gràcia per enlloc, es va enretirant cap a la porta… mentre mira de tornar alguna clatellada a Pildorín sense èxit.

Partim mentre el nin riu que riu…