Fa uns dies, Aspirino i jo entrem a un box on hi havia una nina tombada al llit una mica tensa, amb expressió seria, ulls oberts (una mica espantats), i el seu cos és rígid.

Davant d’aquesta nina, Aspirino em va oferir un cavall. No m’ho pens ni dues vegades i me’n pujo a damunt d’en Aspirino i al galop per terres de Castella ens endinsem a aventures absurdes amb ressonàncies als contes de cavalleria. Rocinante és valerós i ha començat a augmentar la velocitat… Enmig de tot això i ja quasi quan partim ens adonem que la nina riu.

Finalment, ens diu el seu nom. També, el pare ens diu: «¡habéis conseguido que hable!» El seu cos està més relaxat. Agraint les seves paraules, partim cap a altres i noves aventures.

Ventolina🤡