La nostra deliciosa #ToribiaMolécula avui ens conta…

L’altre dia vaig cantar amb ella. Qui la coneix sap que no pot parlar com nosaltres i això fa que la seva comunicació sigui d’un llenguatge especial, fa que la seva mirada parli més que moltes mirades anodines que ens creuam dia a dia… Avui m’agradaria compartir amb vosaltres la història que vaig viure quan vaig cantar amb ella:

Doncs resulta que un dia vaig trobar a la seva habitació un coixí de’n Justin Bieber. A Toribia no li agrada gens en Justin Bieber, s’estima més clàssics de rock, però és clar que per a ella tenia ganes de treure una cançó i li va preguntar quina era la seva “favorita”. “Baby” va escriure ella al seu ordinador, que fa servir per expressar-se millor amb la gent. La primera vegada que Toribia va escoltar la cançó li va costar de treure-la, una cançó que no coneixia i que no li agradava, però així i tot la va treballar, la va aprendre i un dia la va tocar amb ella. Just en aquells moments els seus ulls s’obriren, una mica més del que ja estan oberts, i començaren a brillar, va cantar tota la cançó sencera amb mi, la va cantar molt millor que jo. I a mi em van començar a pujar unes formiguetes pel cos que em deixaren tremolant. Just en aquell precís instant, en que cantàvem juntes ella i jo, el món era petit, tot just per caber només ella i jo, cantava i cantava i amb aquells ulls grans i brillants em deia: gràcies, gràcies i gràcies! I a mi, que em tremolava tot, l’emoció em va anar a guaitar en forma de llàgrimes que, finalment, vaig convertir en rialles. I després d’allò que va succeir, ara la cançó m’encanta! a Toríbia li encanta! M’agrada perquè per a ella, una adolescent enamorada de Justin Bieber que la canta, per a ella és una cançó molt important i per això, perquè la música és tan bonica i tan important en aquesta edat, ara per a mi, per a Toríbia, també és una cançó molt important. Perquè segurament li ha fet bullir sentiments d’amor per dintre i la sensació de ser absolutament invencible i màgica.