A l’hospital trobam moltíssims escenaris espaiats en el temps únicament per un breu TOC TOC… A cada escenari trobam un conjunt d’espectadors múltiple i variat: pacients, personal, acompanyants, … Cada escenari esdevé distint en funció de la situació, els espectadors i el seu estat emocional i de salut.

Estareu d’acord que d’aquesta forma, és molt difícil poder arribar allà on la rialla s’amaga amb un guió preparat!!! Avui #SupervisoraBotiquina ens parla de la importància de la tècnica de la improvisació a l’hora de fer una intervenció Clown a l’Hospital:

“…Hospital Son Llàtzer, un dimecres na #ValentinaLaVentolina i #SupervisoraBotiquina…

La meravella de la improvisació és que mai saps què pot passar, ni cap a on pot anar la història i el guió. Aquesta feina és així. Som pallasses, ensems que guionistes, companyes, creatives, disponibles… L’escolta és no només del duo, sinó també d’una mateixa i de l’entorn; també hi ha la principal escolta, la d’aquella pacient i acompanyant, i aquesta canviarà a cada habitació segons sigui la situació.

Avui jugàvem a una habitació mentre sorprenem al públic i a nosaltres mateixes amb rialles, diversió i molta bogeria. Una cosa duu a l’altra i no sabem com, acabam dutxant-nos (simbòlicament). Mentre Valentina fa l’acció, Botiquina es converteix en l’aigua, després en l’aire que li aixuga els cabells i finalment en la seva fragància, penjant-se del seu coll. És curiós que una cosa tan abstracta i ridícula es pugui crear del no res i s’entengui perfectament per totes les parts (pallasses i públic), esdevenint una història divertida”.