Quin horabaixa de cercades, noses i esperades trobades…

Es veuen passejant els pallassos Zelador Pildorín Anestesio i el Professor Tomasín Sintesis pel passadís del mòdul cap al control d’infermer@s i sobtadament divisen en la distància a un dels ja coneguts pacients del mòdul, acompanyat de familiars i amics, que amb il·luminada emoció del seu rostre i les seves senyes amb els braços expressa imperativament que vol que ens acostem. I tot d’una el Professor Sintesis i en Pildorín ja saben què faran: comencem a fer unes passes ben llargues i com si caminéssim per damunt d’una albufera anem apropant-nos… Però al darrer tros tornem a desviar-nos perquè hem de botar un bassiot ple de fang i no aconseguim la desitjada connexió a curta distancia. Un entremaliat cúmul d’obstacles i fenòmens de la geografia fan que tot el temps la missió es converteixi en una rialla fins que ho aconseguim a la fi… Hallelujah! Poder-nos retrobar i saludar-nos ben al mig del passadís com només ho poden fer dos clowns. Un dels moments en que també ens alegrem de veure com sortir al passadís ja és senyal d’una fluïda recuperació…

Salut!